Són legals les gravacions telefòniques?

1. Quines gravacions són legals?

En l’actualitat, és molt freqüent rebre trucades de diferents companyies, majoritàriament companyies telefòniques, en les quals se’ns informa que la trucada que estem rebent serà objecte de gravació.

En gairebé la totalitat d’aquestes trucades no s’ofereix la possibilitat al receptor a negar-se a l’enregistrament de la conversa.

Per això, i arrel dels nombrosos dubtes que es plantegen en l’àmbit de les gravacions de trucades, en aquest article us oferim una anàlisi esquemàtica de la legalitat o il·legalitat d’aquestes pràctiques telefòniques.

Hi ha dos supòsits de gravacions telefòniques clarament diferenciats:

1. Enregistraments propis Gravacions en les quals la persona que grava és un dels participants en la conversa, sent indiferent que els altres participants en la mateixa coneguin o no que s’està registrant la conversa.

2. Enregistraments a tercers Gravacions de conversa a terceres persones que desconeguin que la informació arriba a persones alienes a la trucada.

El Tribunal Constitucional deixa ben clara la diferència d’aquests dos tipus de gravacions en la seva sentència de 29 de novembre de 1984 (STC nº 11/1984), establint que:

“Qui grava una conversa d’uns altres atempta, independentment de tota una altra consideració, al dret reconegut en l’art. 18.3 CE; per contra, qui grava una conversa amb un altre no incorre, per aquest sol fet, en conducta contrària al precepte constitucional citat.”

Per tant, si un no és part en la conversa i l’enregistra estarà vulnerant el dret fonamental reconegut en l’article 18.3 de la Constitució, però qui grava les paraules que un tercer li dirigeix no està realitzant per aquest fet cap tipus d’il·lícit penal. Qüestió diferent seria si aquesta conversa es divulgués, ja que suposaria una intromissió en la intimitat de la persona que ha estat gravada:

Així doncs, i en paraules de l’Auto de l’Audiència Provincial de Madrid de 28 abril 2004:

“L’enregistrament d’una conversa que té lloc entre dues persones i que un dels qui intervé desitja conservar per tenir constància fidedigna del tractat entre tots dos, no suposa una invasió de la intimitat o espai reservat de la persona,  ja que el que resulta gravat ha accedit voluntàriament a tenir aquest contacte i és responsable de les expressions utilitzades i del contingut de la conversa, que bé es pot gravar magnetofònicament o deixar constància del seu contingut per qualsevol altre mètode escrit”.

Finalment, cal remarcar que si la persona que grava converses telefòniques és aliena a la conversa, podrà ser condemnada en virtut del que estableix l’article 197 del Codi Penal:

“El que, para descubrir los secretos o vulnerar la intimidad de otro, sin su consentimiento, se apodere de sus papeles, cartas, mensajes de correo electrónico o cualesquiera otros documentos o efectos personales o intercepte sus telecomunicaciones o utilice artificios técnicos de escucha, transmisión, grabación o reproducción del sonido o de la imagen, o de cualquier otra señal de comunicación, será castigado con las penas de prisión de uno a cuatro años y multa de doce a veinticuatro meses.”

 

2. Quines obligacions tenen les empreses abans de procedir a la gravació de les trucades?

L’article 5.1 de la Llei Orgànica de Protecció de dades estableix que els interessats als quals se sol·licitin dades personals hauran de ser prèviament informats de manera expressa, precisa i inequívoca:

a) De l’existència d’un fitxer o tractament de dades de caràcter personal, de la finalitat de la recollida d’aquests i dels destinataris de la informació.

b) Del caràcter obligatori o facultatiu de la seva resposta a les preguntes que els siguin plantejades.

c) De les conseqüències de l’obtenció de les dades o de la negativa a subministrar-los.

d) De la possibilitat d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

i) De la identitat i adreça del responsable del tractament o, si escau, del seu representant.

 

3. Puc negar-me a la gravació?

L’enregistrament de trucades realitzat per a finalitats privades planteja un clar conflicte amb el principi de consentiment previ imposat per l’article 6 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades en els casos de tractament de dades:

Article 6.1 LOPD: El tractament de les dades de caràcter personal requerirà el consentiment inequívoc de l’afectat, tret que la llei disposi una altra cosa.

En aquest primer apartat de l’article 6 de la LOPD, ens trobem amb l’establiment de l’obligatorietat d’obtenir el consentiment de la persona a la que estic gravant. No obstant això, l’apartat segon del mateix article 6 estableix que:

2. No caldrà el consentiment quan les dades de caràcter personal es recullin per a l’exercici de les funcions pròpies de les Administracions públiques en l’àmbit de les seves competències; quan es refereixin a les parts d’un contracte o precontracte d’una relació negocial, laboral o administrativa i siguin necessaris per al seu manteniment o compliment; quan el tractament de les dades tingui per finalitat protegir un interès vital de l’interessat en els termes de l’article 7, apartat 6, de la present Llei, o quan les dades figurin en fonts accessibles al públic i el seu tractament sigui necessari per a la satisfacció de l’interès legítim perseguit pel responsable del fitxer o pel del tercer a qui es comuniquin les dades, sempre que no es vulnerin els drets i llibertats fonamentals de l’interessat.

Per tant, cal entendre que si l’objecte de la gravació és una conversa encaminada a formalitzar un precontracte o una relació contractual i en els casos on el tractament de les dades és necessari per satisfer un interès legítim del responsable del fitxer (l’usuari que ho grava), com és acreditar una conversa en un procediment judicial, administratiu o fins i tot laboral, pot gravar-se la trucada sense necessitat d’obtenir el consentiment de l’altra part.

Tot i això, i tal com estableix l’apartat 4 de l’article 6 de la LOPD, en els casos en els quals no sigui necessari el consentiment de l’afectat per al tractament de les dades de caràcter personal i, sempre que una llei no disposi el contrari, aquest podrà oposar-se al seu tractament quan existeixin motius fundats i legítims relatius a una situació personal concreta.

 

4. Les gravacions poden ser considerades com a prova de contracte?

La Llei 3/2014 de 27 Març modificadora del Text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, ha posat punt i final a l’eficàcia de les contractacions de serveis via telefònica, imposant per tal de que els citats contractes tinguin la corresponent eficàcia, la necessitat d’obtenir la firma física del contractant.

La possibilitat de tancar un contracte de serveis sense signatura física i disposant únicament de l’enregistrament telefònic de l’acceptació, ha permès a les empreses agilitzar els tràmits per captar clients, al mateix temps que estalvia costos en el procés.

Per contra, els usuaris tot i haver guanyat comoditat en la contractació dels serveis, han vist incrementar de forma considerable els contractes fraudulents i els abusos per part de les companyies.

Per tant i arrel de la modificació realitzada, la contractació telefònica no serà mai vinculant, ja que serà necessària la signatura del consumidor. Així, la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris garanteix que el consumidor és totalment conscient del que està signant, les condicions i altres aspectes fonamentals. Així doncs l’empresa haurà de confirmar l’oferta per escrit en un suport durador, llevat oposició expressa de la persona consumidora. Com a conseqüència de l’exposat, l’oferta no serà vinculant fins que el consumidor hagi signat l’oferta, o enviat el seu acord per escrit ja sigui en paper, per fax, correu electrònic o per un missatge de SMS.

Amb anterioritat a la contractació, i com a pas previ a la formalització del contracte, cal que s’hagin facilitat a la part contractant les condicions generals del contracte per qualsevol mitjà de comunicació (pàgina web, correu ordinari, enviament per correu electrònic…).

Així mateix, en el moment de contractar, s’ha d’informar al client de les condicions fonamentals aplicables: el preu, les condicions en les que es prestarà el servei contractat, el termini pel que es formalitza el contracte, l’existència de terminis de permanència i clàusules de penalització pel seu incompliment i el mecanisme per donar-se de baixa en el servei.

L’usuari, en tot cas, podrà desistir de la contractació realitzada telefònicament en el termini de 14 dies naturals des de la celebració del contracte, tret que abans d’aquest termini i previ consentiment informat de l’usuari, hagi començat la prestació del servei. A més, en el cas que no s’hagi informat correctament al consumidor sobre aquest dret es podrà ampliar el termini de desistiment fins a 12 mesos. Si l’usuari finalment exerceix el desistiment l’empresari ha de retornar-li les quantitats abonades en el termini màxim de 14 dies naturals des que coneix l’exercici del dret per part del consumidor.

És important remarcar que l’incompliment dels drets del consumidor l’habilita a donar-se de baixa sense penalització.

 

Si vol més informació, no ho dubti i contacti’ns: Rambla Sant Domènec 10, 1r pis 08500 VIC (Barcelona) 93 889 46 76  www.advocatss.com